P3CTeX va néixer d’un problema molt pràctic: no volia passar l’última hora abans d’una entrega de la UOC corregint marges, portades, mides de captures, taules, blocs de codi o les mateixes metadades de sempre. Volia escriure el contingut, compilar-lo i obtenir un document que em fes il·lusió entregar.
Va començar com una plantilla LaTeX orientada a la UOC i va acabar convertint-se en el projecte del qual estic més orgullós aquí: una classe documental, un paquet core, llibreries de funcionalitat independents, codi intern en expl3, manuals, exemples, tests de regressió i una TeX Directory Structure que es pot registrar com un arbre local de paquets de debò.
El resultat pràctic és senzill: puc produir PECs i informes tècnics molt ràpid mantenint tipografia consistent, estructura reutilitzable, referències, figures, codi font, diagrames i un resultat polit. L’enginyeria interessant és tot el que hi ha sota aquesta comoditat.
Un petit ecosistema de software TeX
P3CTeX.cls controla el comportament a nivell de document i les metadades UOC. pxCORE actua com a capa d’agregació, mentre que diverses llibreries enfocades aporten funcionalitat de manera independent:
- pxGDX — el sistema de disseny: colors, tipografia i convencions visuals compartides.
- pxSRC — inclusió robusta de figures i captures, parelles d’imatges i seqüències numerades. Els assets que encara falten es poden mostrar com placeholders en comptes de trencar un document en curs.
- pxTAB — taules generades des de dades en forma de llistes, amb presets reutilitzables per a capçaleres, grids, stripes, amplades, captions i layout.
- pxPRP — mapes de propietats amb nom i registres que permeten gestionar estat estructurat des de comandes LaTeX normals.
- pxUML — modelatge UML de classes i objectes sobre TikZ/pgf-umlcd, amb un registre que separa el model d’on i com es dibuixa.
Les APIs públiques continuen sent utilitzables des de documents LaTeX2e normals; els internals poden fer servir expl3, token lists, famílies de keys i estructures de dades quan això fa la implementació més neta.
UML que es comporta com un model
pxUML és una de les meves parts preferides del projecte. Una classe es registra amb atributs, operacions, herència, tipus d’objecte (class, interface, enumclass, etc.) i informació opcional d’implementació. Després, la mateixa definició emmagatzemada es pot dibuixar en posicions o estils diferents sense tornar a escriure el model.
Això fa que la feina d’orientació a objectes sigui molt menys mecànica. Classes, interfícies, herència i relacions com associacions, composició o agregació es descriuen una vegada i es renderitzen com un diagrama UML pròpiament dit. S’assembla molt més a treballar amb un model d’objectes que a dibuixar caixes manualment en un editor de diagrames.
Pensat per com s’escriuen de debò les PECs
Gran part de la feina acadèmica és iterativa: les captures arriben tard, els diagrames canvien, les taules creixen i l’informe ha de continuar compilant mentre encara falten peces. P3CTeX té funcions dissenyades específicament per a aquest workflow en comptes de tractar el document com una pàgina final i immutable.
Per això pxSRC pot conservar l’espai d’una figura quan la imatge encara no està preparada, les llistes d’imatges poden consumir captures seqüencials, la configuració de metadades i portada viu en keys reutilitzables, i les taules i estructures UML s’expressen com dades en comptes de repetir markup visual.
Programar en TeX també és molt diferent de programar aplicacions convencionals. L’expansió de macros, els streams de tokens i la frontera entre LaTeX2e i expl3 obliguen a pensar APIs i estat d’una altra manera. Construir alguna cosa mantenible en aquest entorn és una part important de per què encara gaudeixo treballant en P3CTeX.
Veure’l funcionant
- Descarregar el PDF showcase compilat de P3CTeX
- Llegir el source del showcase
- Descarregar el PDF de la plantilla UOC mínima
- Descarregar el PDF de la plantilla UOC estesa
- Llegir l’API/manual de pxUML
El repositori conté els sources dels paquets, manuals, exemples i suites de tests. Els exemples compilats són la manera més ràpida d’entendre per què existeix el projecte; els fitxers .sty, .cls i .code.tex mostren la profunditat que hi ha darrere del resultat.